El procés de filtració
El procés de filtració, també conegut com el procés continu d'extracció, es basa en el principi de la humitat ininterrompuda del material d'extracció. En aquest cas, els líquids solvents van més enllà del material de l'extracció, i permeten intercanvis interromputs entre aquest material i el solvent de flux lliure que l'extreu. El manteniment d'un flux solvent constant assegura amb el solvent localment saturat llisqui i se substitueixi pel solvent no saturat. Aquest procés requereix que l'agent d'extracció flueixi lliurement dins del material d'extracció.

L'avantatge d'aquest procediment és que el material de l'extracció no està exposat a tensió mecànica. Aquest procés s'utilitza principalment quan s'ha d'extreure l'oli "lliure". Qualsevol partícula fina, com per exemple les que es formen inevitablement durant l'extracció, són filtrades per les partícules de les llavors i d'aquesta manera s'evita que entrin a la micel·la.
El procés d'immersió
El procés d'immersió s'utilitza quan s'ha d'extreure oli d'una matriu de difícil extracció, així com els casos en què hi ha quantitats grans de fibra sense refinar en el material d'extracció.

En el procés d'immersió, se submergeix la quantitat total de les llavors de les quals s'ha d'extreure el material en solvent. El disseny del sistema significa que no hi ha moviments forçats, la qual cosa assegura que el solvent d'oli saturat (micel·la) s'està intercanviant constantment amb el solvent nou. Per tant, el sistema estàtic necessita ser agitat, per equilibrar qualsevol diferència en la concentració. En agitar es provoca inevitablement abrasió del material d'extracció, així que la micel·la posteriorment s'ha de filtrar.
Factors que afecten el procés d'extracció
Els dos processos d'extracció estan influenciats per una amplia gamma de factors. Tot i així, en general, només hi ha cinc factors que tenen un significat real.

a) Contingut en aigua de la llavor
Per ser una substància polar, l'aigua interfereix remullant la superfície de la llavor i penetrant solvent en la llavor. A més a més, redueix la difusió. Això no obstant, es necessita un cert grau d'humitat residual per mantenir l'elasticitat de l'escama de la llavor i per prevenir que s'esmicoli, la qual cosa dificultaria que el solvent penetrés a la llavor.

b) Mida i forma de la partícula
Primer de tot, la forma de les partícules en el material d'extracció ha de ser suficient per permetre que el solvent flueixi lliurement, sense cap gran resistència. En segon lloc, la mida de la partícula ha de permetre la millor extracció possible de cada partícula individual, i reduir al mínim la difusió. La llavor no s'ha de presentar en forma de farina, ja que provocaria que la filtració del solvent fos impossible.


c) Quantitat de solvent
El quocient quantitatiu del solvent en el material d'extracció dependrà de la composició de la llavor. Generalment, la quantitat de solvent d'extracció augmenta en proporció al contingut de fibra crua a la llavor. La concentració de la micel·la també interpreta un altre paper. Com a norma general, com més gran és la concentració, menys energia es necessita per eliminar el solvent al final del procés.

d) Temperatura d'extracció
Les altes temperatures redueixen la viscositat solvent i augmenten la solubilitat de l'extracte en el solvent. La viscositat reduïda del solvent i la funció realçada del solvent en temperatures elevades provoquen que l'extracció millori. Mentre no hi hagi una gran diferència, és millor utilitzar els agents escalfats d'extracció. L'augment en la producció d'oli compensa el cost d'escalfar el solvent.

e) Temps d'extracció
El temps d'extracció depèn del nivell d'extracció i del tipus de naturalesa i estructura del material d'extracció.
Gustav Heess, SL
Mar del Carib/Av. Vallès
E 08130 Santa Perpètua de Mogoda
P.O. Box 13026 - E 08080 Barcelona
T +34 93 574 86 00
F +34 93 574 86 01
Legal
Twitter
Comparteix